Tres detinguts al Vendrell per l’estafa dels falsos lloguers

Els investigats captaven persones interessades a trobar allotjament a través d’internet i els reclamaven diners per avançat abans de permetre’ls accedir a l’habitatge

Els Mossos d’Esquadra han detingut tres persones al Vendrell, al Baix Penedès, com a presumptes responsables d’una estafa vinculada a anuncis falsos de lloguer d’habitacions. Segons la informació coneguda sobre el cas, els investigats haurien aconseguit aproximadament 5.000 euros mitjançant diferents pagaments efectuats per persones que buscaven un lloc on viure.

Captació per internet

El sistema utilitzat pels presumptes estafadors aprofitava una situació habitual entre les persones que busquen habitatge: consultar anuncis a internet i contactar directament amb l’anunciant. Els interessats trobaven suposades habitacions disponibles i iniciaven les converses amb les persones que hi havia darrere de les ofertes. A partir d’aquest moment, se’ls reclamaven diferents quantitats de diners abans que poguessin entrar a l’immoble.

Els pagaments podien presentar-se com una reserva de l’habitació, una fiança o fins i tot l’avançament d’una o diverses mensualitats. Aquesta fórmula pot generar confiança perquè es tracta de conceptes habituals en una operació real de lloguer. El problema apareixia després d’abonar els diners: les víctimes no podien accedir a l’habitatge que suposadament havien contractat.

🔗 Detenim tres persones al Vendrell per estafar 5.000 € amb falsos lloguers d’habitacions.

🏠 Captaven les víctimes per internet i els exigien pagar per avançat la reserva, la fiança o les mensualitats.

💶 Un cop cobraven els diners, no els permetien accedir a l’habitatge. pic.twitter.com/Aj6LUIC4vH

— Mossos (@mossos) September 29, 2026

Investigació policial

La investigació policial ha acabat amb la detenció de tres persones al Vendrell. El cas torna a posar el focus sobre els riscos dels anuncis immobiliaris fraudulents publicats a internet, especialment quan es demanen quantitats importants de diners abans que el futur llogater hagi pogut comprovar personalment l’existència de l’immoble i les condicions de l’operació.

La recerca d’una habitació o d’un pis pot portar els interessats a actuar amb rapidesa, sobretot quan l’oferta sembla atractiva o l’anunciant assegura que hi ha altres candidats disposats a pagar immediatament. Aquesta pressió pot ser aprofitada pels estafadors per aconseguir transferències o altres pagaments abans que la víctima tingui temps de verificar tota la informació.

Els Mossos d’Esquadra inclouen entre els possibles senyals d’alerta dels lloguers fraudulents una identificació insuficient de la persona que ofereix l’immoble, la dificultat per contactar-hi de manera fiable, les fotografies genèriques o de poca qualitat i els preus excessivament baixos respecte del mercat. També recomanen desconfiar quan es reclama inesperadament una quantitat que no s’havia acordat inicialment.

Una altra precaució especialment important és evitar acords econòmics fora dels canals segurs de les plataformes quan aquestes disposen de sistemes propis de reserva o pagament. Una rebaixa considerable del preu a canvi d’abonar immediatament una quantitat pot ser un altre element que justifiqui extremar les comprovacions.

Abans de lliurar diners és convenient disposar d’informació suficient sobre qui ofereix l’habitatge i sobre el mateix immoble. També és recomanable demanar per escrit les condicions de l’arrendament, conservar totes les converses mantingudes amb l’anunciant i utilitzar sistemes de pagament que permetin acreditar posteriorment l’operació.

Les fotografies de l’anunci també poden proporcionar pistes. Quan les imatges semblen massa genèriques, incorporen marques d’aigua d’altres empreses o l’anunciant es nega a proporcionar fotografies addicionals, convé comprovar amb més deteniment l’oferta. Una cerca de les mateixes imatges a internet pot ajudar a descobrir si han estat copiades d’un altre anunci.

També resulta prudent comprovar que l’adreça existeix i que les característiques anunciades coincideixen amb l’immoble. Sempre que sigui possible, és preferible visitar personalment l’habitatge abans d’entregar quantitats importants. Si la persona que anuncia l’habitació posa excuses constants per evitar una visita o assegura que no pot ensenyar el pis per trobar-se lluny, aquesta circumstància hauria de portar el possible llogater a extremar la prudència.

Com evitar estafes

En cas de sospitar que un anunci és fraudulent, és important no continuar enviant diners i conservar totes les proves disponibles. Els Mossos recomanen guardar els correus electrònics, les converses mantingudes amb l’anunciant, captures de pantalla, justificants bancaris i una còpia de l’anunci. Aquesta documentació pot resultar rellevant si posteriorment es presenta una denúncia.

Si el frau s’ha produït a través d’un portal immobiliari o d’una plataforma digital, també és convenient comunicar l’anunci sospitós als responsables del servei perquè puguin revisar-lo. Actuar ràpidament pot ajudar a evitar que altres persones contactin amb el mateix anunciant i acabin efectuant nous pagaments.

Entre els consells per buscar una habitació amb més seguretat hi ha comparar el preu amb altres habitatges similars de la zona, comprovar la identitat de la persona que ofereix el lloguer, demanar documentació escrita, evitar transferències precipitades i desconfiar de les ofertes extraordinàriament barates. Tampoc és recomanable deixar-se pressionar per missatges que exigeixen pagar immediatament sota l’amenaça que una altra persona es quedarà amb l’habitació.

Quan ja s’ha efectuat un pagament i existeixen indicis d’estafa, és recomanable contactar al més aviat possible amb l’entitat bancària o el proveïdor del sistema de pagament utilitzat per explicar el que ha passat i consultar les opcions disponibles. Paral·lelament, es poden recopilar totes les proves i presentar denúncia davant la policia. Els Mossos indiquen que, en les denúncies per estafa, és convenient aportar un document identificatiu i tota la documentació que acrediti els fets, com ara justificants bancaris, captures de pantalla, correus electrònics, converses i l’anunci fraudulent.