El sector immobiliari descarta una nova bombolla: “No estem, ni de bon tros, en aquella situació”

ACN Barcelona – El sector immobiliari descarta una nova bombolla i assegura que l’augment de la concessió d’hipoteques respon a l’increment del preu del lloguer i al dèficit d’habitatge, no a una expansió del crèdit. Diversos experts coincideixen en assenyalar les diferències del context actual respecte del 2007 i 2008, malgrat que els préstecs encadenen diversos mesos de màxims des d’aleshores i que el Banc d’Espanya estigui valorant límits a les hipoteques de risc. “No estem, ni de bon tros, en aquella situació”, diu el professor de finances la UPF-BSM, David Igual, a l’ACN. Les veus consultades defensen que les entitats bancàries ara són “molt rigoroses” en la concessió de crèdit i en la majoria dels casos no superen el 80% del valor de l’immoble.
“Com que els preus han crescut i la demanda ha crescut, s’ha ajuntat tot de cop i fa que la foto global, en conjunt, sigui més impactant”, resumeix el conseller delegat de Property Buyers, Enric Jiménez. El portaveu de l’empresa que es dedica a les valoracions immobiliàries assegura que els bancs “no estan fent bogeries ni estan entrant en el joc immobiliari del promotor”, tal com va passar fa gairebé deu anys. “No s’està especulant, els bancs no estan jugant com jugaven”, defensa.

“Categòricament i de manera molt rotunda podem dir que no estem davant d’una bombolla immobiliària com la que vam viure en l’anterior crisi”, sentencia Igual. El professor explica que les diferències són “molt grans” si s’observen els volums de crèdit concedit i considera que fa pràcticament una dècada hi havia una “carrera desenfrenada pel crèdit” i la concessió a particulars es feia “sense el rigor necessari”.

Sobre aquesta qüestió, la vicedegana del Col·legi Notarial, Raquel Iglesias, considera que s’ha après la lliçó i les entitats de crèdit actualment són “molt més conservadores i s’asseguren molt més la possibilitat de retorn” dels deutes. Els notaris asseguren que entre el 2007 i el 2025 el nombre d’adquisicions d’habitatge han augmentat un 126%, mentre que en el mateix període el percentatge d’escriptures de préstecs i crèdits ha disminuït “sensiblement”, al voltant d’un 26%.

En aquest sentit, el professor de la UPF-BSM detalla que un dels elements “molt importants” és l’indicador anomenat ‘loan-to-value’ (LTV), que relaciona la quantitat del préstec amb el valor de l’immoble i no hauria de superar el 80%. Segons explica, les entitats el segueixen de forma “molt estricta”, cosa que no es feia en el passat. “A vegades s’havien arribat a donar préstecs de fins i tot més del 100% del valor d’un pis”, compara. També assenyala el que es coneix com a ‘debt to income’ (DTI), la relació entre l’import de la quota i els ingressos de la llar, que hauria de ser inferior al 30%.

Els experts indiquen que actualment el volum de crèdit hipotecari se situa entre el 30% i el 40% del Producte Interior Brut (PIB), és a dir, el que equival a aproximadament un terç de la riquesa anual. En l’època de la bombolla el crèdit total al sector privat havia arribat a representar el 100% o, fins i tot, el 200%, és a dir, que el volum total era similar al PIB anual i, fins i tot, el va arribar a duplicar.

Limitar la concessió d’hipoteques

Ara bé, el Banc d’Espanya es mira la situació amb la “por” del 2007 – 2008 i a finals d’any va anunciar que estudiava límits a la concessió d’hipoteques de risc amb l’objectiu d’evitar una bombolla. Igual ho matisa i explica que la institució vol aplicar “nous elements de control”, tal com ja es fa en altres països europeus. El professor assegura que s’ha demostrat que aquests mecanismes donen “bons resultats”. “Totes les mesures que siguin preventives, que no restringeixin, aporten garanties i són uns bons instruments, jo els veig favorablement”, diu.

Hi discrepen Iglesias i Jiménez. “Com més es dificulti el finançament, més dificultats hi haurà per adquirir un habitatge per part dels ciutadans”, afirma la portaveu dels notaris. “És un tema de reacció, com el que va passar amb la dana a València, ara cada vegada que plou comencen a sonar les alarmes i tenim aquella por”, compara el conseller delegat de Property Buyers. “A vegades posem la tireta abans de tenir la ferida”, afegeix.

700.000 compravendes el 2025

Segons els experts consultats i a l’espera de les xifres oficials, el 2025 va tancar amb unes 700.000 compravendes a tot l’Estat, un 7,7% més que l’any anterior (650.000), de les quals entre 500.000 i 600.000 es van comprar finançades a través d’una hipoteca.

Pel que fa a les hipoteques, a Catalunya, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la concessió sobre habitatges encadena setze mesos de creixements interanuals. La setmana que ve l’organisme publicarà les xifres fins al novembre i a finals de febrer es detallarà el global del 2025.