El Govern regula l’aprofitament comercial del llentiscle i el bruc per garantir-ne la sostenibilitat

ACN Jorba – El Departament d’Agricultura ha aprovat una nova normativa per regular l’aprofitament forestal del llentiscle i el bruc amb finalitat comercial. L’objectiu de la norma, que s’ha publicat aquest dimecres al DOGC i entrarà en vigor el 19 de maig, és garantir una “gestió sostenible” d’aquest recurs, preservar la biodiversitat i donar seguretat jurídica. El director general de Boscos, Jaume Minguell, ha explicat que fins ara hi havia un “buit legal” en una activitat que ha crescut molt els darrers anys. La recol·lecció d’aquestes espècies es destina principalment a usos ornamentals i industrials i la gran majoria s’exporta al mercat europeu, especialment a Holanda. Només l’any 2024 es van exportar 10.000 tones de llentiscle.
La nova regulació del llentiscle i el bruc arriba cinc anys després del primer anunci que va fer el Govern per controlar la recol·lecció comercial d’aquests arbustos dels boscos catalans. La normativa -que entrarà en vigor el 19 de maig- estableix criteris per garantir una recol·lecció “sostenible” i mantenir l’equilibri dels sistemes forestals, tal com ha explicat el director general de Boscos, Jaume Minguell en la visita d’una finca forestal a Jorba (Anoia). “Fins ara teníem un buit legal que perjudicava, d’una banda, la gestió sostenible dels boscos i, de l’altra, els propietaris, les mateixes empreses i els consumidors”, ha exposat Minguell.

La regulació estableix que cal fer una sèrie de tràmits quan es vulgui fer una recol·lecció comercial -més de 50 tiges per persona i dia-. En concret, s’haurà de tenir l’autorització escrita de la persona propietària de la finca; s’haurà de presentar una comunicació prèvia telemàtica a la Generalitat de Catalunya, que tindrà vigència per un any; s’haurà de presentar una comunicació final detallant les quantitats venudes i els compradors; i també caldrà portar la comunicació d’inici i l’autorització de la propietat mentre es dugui a terme l’activitat de recol·lecció.

La nova normativa també inclou un catàleg de bones pràctiques en la recol·lecció com ara la prohibició del desarrelament de les plantes; l’obligatorietat de retirar tots els materials no orgànics -plàstics, cordes i deixalles- generats durant l’activitat; la gestió de les restes vegetals que no s’aprofitin; i evitar danyar la resta de vegetació de l’entorn durant la recollida.

Minguell diu que amb aquesta ordre s’aconsegueix “tenir una traçabilitat del producte al mercat” i ho contraposa a la situació que s’ha viscut fins ara en què “hi havia un mercat no regulat i això tenia un impacte directe en les quantitats que es recol·lectaven”. “Teníem un seguit de propietaris forestals que no tenien capacitat per aprofitar un recurs que legítimament és seu i això pot desincentivar la gestió forestal sostenible”, ha apuntat el director general. Alhora ha denunciat que també hi havia pràctiques empresarials que “no s’ajustaven a dret” amb “explotació de treballadors”.

Segons dades del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el llentiscle és l’espècie amb més volum de recol·lecció comercial al país, seguida del bruc. L’estudi, elaborat pel Grup de Plantes Aromàtiques i Medicinals en el marc del projecte europeu GESTES, també assenyala que la pressió extractiva es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona. A escala comarcal, el Bages i l’Alt Penedès encapçalen la freqüència d’aquesta activitat.

Impacte social de la recol·lecció de llentiscle i el bruc

Minguell ha admès que l’impacte de la recol·lecció del llentiscle i el bruc no només és sobre la biodiversitat sinó que també hi ha un “impacte social” que afecta la “convivència”. “És una situació difícil de gestionar perquè el propietari es troba amb una incursió de persones que estan fent una activitat a la seva propietat i poden provocar danys a la seva planificació forestal”, ha argumentat.

Fa anys que propietaris forestals, ecologistes, ajuntaments i sindicats denuncien aquesta pràctica i demanen que s’hi posi remei. Segons denuncien, els recol·lectors formen part de grups organitzats que deixen un grup de treballadors a primera hora del dia al bosc i els recullen a la tarda. En moltes ocasions, denuncien els propietaris, els recol·lectors fan malbé la planta, camps de cultiu -per on passen amb les furgonetes- i també filats elèctrics.

Jordi Martínez és un propietari forestal de Jorba (Anoia) que assegura que “dia sí dia també” es troba amb grups d’entre 10 i 15 persones que accedeixen a la seva finca per recol·lectar llentiscle. “Antigament, venien només durant la campanya d’estiu, però darrerament ja els trobes tot l’any”, ha lamentat. En aquest sentit, relata que agafen les plantes “sense cap mena de mirament ni control” i critica que, fins ara, els propietaris no podien fer-hi res. Per això, celebra que s’hagi aprovat la normativa perquè els permetrà “tenir prou eines per poder denunciar les persones que accedeixen a les finques i extreuen aquestes plantes”.